El elevat nombre de dades de tot tipus, tant
personals com professionals, que circulen per la xarxa i que sovint estan fora
del nostre control, fa necessari el desenvolupament d’una sèrie de normes i
lleis per poder frenar el mal ús que se’n pot fer.
Per això es va aprovar la llei 5/1992, del 29 de octubre de Regulación del Tratamiento Automatizado de los Datos de Carácter
Personal (LORTAD), que a la seva vegada va donar lloc al desenvolupament de
tres reglaments.

Aquesta llei, encara vigent, va pasar a formar
part del Dret espanyol mitjançant la llei 15/1999,del13 de desembre (LOPD), desprès de
ser aprovada al Parlament Europeu.
Tanmateix el control de transaccions electròniques
, bancàries, comercials, cada vegada més nombroses, requereixen una verificació
més eficaç.
![]() |
| SPAM |
La llei 34/2002, del 11 de juliol, de Servicios de la Sociedad de la Información y del Comercio Electrónico s’encarrega de regular les comunicacions comercials per via electrònica, regulant aspectes com la informació que a vegades demanen en ofertes promocionals i concursos o prohibint l’enviament de publicitat no sol·licitada i el dret de revocar els consentiments donats. Un tema apart, és l'utilització de les cookies o galetes i per a que es fan servir.
COOKIES
Els usos més freqüents són:
- Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar- ho a introduir.
- Mantenir un seguiment de les compres en una botiga virtual.
- Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.
- Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari.
- Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador.
Justament per culpa d'aquesta última
utilitat, les cookies han estat sovint un tema recurrent en la privacitat a internet.
Degut a la informació que guarden, és relativament fàcil fer un seguiment de
les operacions de l'usuari repassant les cookies creades, cosa que permet crear
un perfil d'usuari que permeti reconèixer les seves
preferències. Aquests perfils, malgrat ser anònims (llevat que l'usuari
introdueixi voluntàriament informació personal), són considerats per alguns com
una vulneració de la privacitat.
Diversos països han promogut una legislació
específica per intentar evitar que aquest fet afecti a la privadesa de
l'usuari. Malgrat això cal destacar que les cookies són únicament fragments d'informació i que per tant no poden esborrar
dades, obrir finestres emergents o generar correu brossa,
com a vegades creiem.
La majoria dels navegadors inclouen
l'opció d'acceptar o no cookies de les pàgines web visitades, però la no acceptació
d'aquestes pot fer que algunes d'elles no funcionin correctament.
Les galetes són utilitzades per les pàgines
web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen. Resulten un
recurs particularment útil en el comerç electrònic, en el qual es pot crear una
"cistella de la compra" virtual que vagi evolucionant en funció dels
requeriments de l'usuari. Aquest tipus d'aplicacions estan molt per sobre de
les possibilitats del protocol HTTP i resultarien impossibles sense l'ús
de galetes.
També són molt útils en pàgines de l'estil
de la Viquipèdia,
on les galetes permeten als usuaris registrats definir una sèrie de propietats
com el tipus de visualització. En altres pàgines com Google,
les galetes permeten seleccionar el nombre de resultats mostrats o establir la
preferència de l'usuari per certs resultats en concret.

També poden ser utilitzades per realitzar un seguiment dels usuaris a través d'una pàgina web en concret o de diverses pàgines. Aquestes dades són utilitzades posteriorment per propòsits estadístics o publicitaris, en permetre conèixer les preferències dels usuaris que hi naveguen, permetent fins i tot casos de programari espia. Algunes d’aquestes cookies poden ser persistents, és a dir, que encara que tanquis l’ordenador et tornaran a sortir, doncs han quedat guardades al disc dur, això passa amb les compres electròniques i les contrasenyes.
↙
La firma
electrònica és un concepte jurídic, és l’equivalent a la firma manuscrita, amb
ella acceptes el contingut del missatge en qualsevol medi electrònic. La llei
espanyola que ho regula i avalada per la UE, és la 59/2003. Aquesta no s’ha de confondre
amb la firma digital, doncs aquesta última es més veraç i necessita una
autentificació per part d’organismes estatals que són els que creen els codis únics
per cada usuari i que desprès cadascú ha de instal·lar al seu ordinador. A Espanya
és FNMT i ara aquí Catalunya es pot demanar el IDCAT a qualsevol de les
oficines de la Generalitat o ajuntaments.





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada